Diuen alguns estudis que Banyoles és una de les ciutats amb més qualitat de vida de Catalunya.

De fet, fa 80.000 anys pel cap baix que això és així, com ho demostra la resta arqueològica més antiga que s’hi ha trobat, la famosa mandíbula de Banyoles. Els següents que ho van tenir clar van ser els agricultors que es van assentar a la Draga, vora l’Estany, fa uns set mil anys, durant el Neolític. Allà ens van deixar nombrosos vestigis que ens permeten viatjar en el temps i imaginar com es vivia en aquell terreny pantanós format per l’Estany i els estanyols que l’envolten.

És poc probable que aquells primers habitants fossin conscients que residien en un lloc excepcional fins al segle IX no es van construir els fonaments del Banyoles actual:

El monestir de Sant Esteve i els recs, obra d’una comunitat de monjos benedictins que s’hi van establir atrets per l’Estany.

Aquells recs van donar lloc a la singularitat de la trama urbana de Banyoles i en van marcar el caràcter, amb molins, horts i indústries que se’n beneficiaven.